Linguamundi
Entrades al diccionari: 45714
Llengües: 6557 : : Dialectes: 10729

ALTAI

Codi:ATV Nord (17)
ALT Sud (17)
Altres noms:ALTAI NORD - ALTAI SUD - TELENGUT - TELEUT - OIROT - OYROT - ALTAI-KIZHI - ALTAJ KIZI - MAINA-KIZHI
Nord: TELENGUT, TELEUT (17)
Sud: OIROT, OYROT (17)
L’Altai Nord o Teleut no és intel•ligible amb l’Altai Sud o Oirot, tot i que els seus dialectes formen un contínuum (17)
Nom en altres llengües:Anglès ALTAI (10)
Família:ALTAICA
Grup:TURQUÈS
Subgrup:NORD
País/Països:Rússia / Mongòlia
RÚSSIA, Muntanyes de Gorno-Altai, tocant a Mongòlia i Xina (12,17) Nord: a la capçalera de l’Obi(10)
RÚSSIA, república d’Altai (25) Regió Autònoma de Gorno-Altái (29)
MONGÒLIA, Sud: regió d’Altai (12)
Dialectes:TALANGIT
Nord: ALTAI PROPER (ALTAI-KIZHI, ALTAJ KIZI, MAINA-KIZHI, ALTAI SUD), TALANGIT (TALANGIT-TOLOS, CHUY) (17)
Situació:Amenaçada
Nombre total de parlants:49098
71.600 inclosos els parlants d’Altai sud o Orirot, segons UBS 1993 (17)
72.000 (25) el 1993 (26)
60.000 nord i sud (12)
50.000-60.000 (29)
Per variants dialectals
29.098 referit a Nord segons WCD 2000 (17)
20.000 referit a Sud segons Janhunen 1993 (17)
Estatus:Oficial a la república d'Altai, conjuntament amb el rus (25)
Alfabet:Alfabet ciríl·lic (12)
Dades sociolingüístiques:Bilingüisme en RUS (17)
El rus és utilitzat com a segona llengua, com a llengua de relació, literària, professional i cultural. L’Altai com a llengua d’ús familiar.(17)
Rebutjada pels més joves (17)
Hi ha una certa literatura i publicacions periòdiques (12)
Dades sociopolítiques:Segons cens del soviètic del 1959 eren 45,300, i d’ells el 88,7 % parlaven la llengua materna. En el del 1979 ja eren 60.000, dels quals 50.203 vivien a la regió autònoma. Eren uns 71.000 segons el cens soviètic del 1989. D’ells, el 87,2 % parlen l’idioma i el 99 % viu a la república. (25)
Els altaics estan dividits en tribus o clans:
Nord: Tubalars (tuba-kizhi, dish-kizhi 'pobles del bosc') als rius tributaris dels Katun i Biya; Txelkans o Lebedins (chalkandu-kizhi, kuu-kizhi) als marges del riu Lebed; Kumandins (kumandy-kizhi) als marges del Biya; Shors (shor-kizhi) als alts marges del Tom i els seus tributaris, al Kondoma i Mrasu (Akmras)
Sud: Telengits (telengit, chu-kizhi) a les valls del riu Chu; Altai-kizhis, als mitjans del Katun i tributaris, també coneguts com Altaics de la Muntanya o Calmucs Blancs o Fronterers, amb els que estan força connectats. La seva parla ha estat adoptada com a llengua literària; Maimalars (maima-kizhi) a la vall del riu Maima; Telesses o Telosses (tölös) i Ulan-kizhis; Teleuts (telengut, telenget), un gran nombre dels quals viuen a l’actual àrea de Kemerovo (25)


2008 linguamundi · www.linguamundi.cat · info@linguamundi.cat · web: meddia